La revolució verda i feminista ja ha començat i no hi ha qui l’aturi. Un nou ordre mundial va agafant forma. En alguns llocs, amb més presses, avançant sense demora; en altres, més a poc a poc. Les forces reaccionàries tractaran d’impedir-ho, però serà en va. Són els signes dels nous temps, una època de vents favorables que ha vingut per quedar-se. Tot allò que semblava irrealitzable (és a dir, fer un món més humà i sostenible), ara ja és possible. És per això que el patriarcat i el capitalisme salvatge tenen els dies comptats.

La lluita comença des de la base: les persones que no tenen poder però sí força i convicció, els col·lectius més vulnerables, i en les lluites que neixen en els pobles i en les ciutats, veritables motors del canvi. Tot just quan tenim a tocar les eleccions municipals, fem nostre el compromís per un model que es basa, segons el nostre parer, en quatre o cinc eixos fonamentals: l’eix verd, el feminista, el social, el cultural i el de participació democràtica.

En primer lloc, omplim d’arbres i jardins les ciutats, fem-les més càlides i menys agressives. Exigim un aire més net i saludable: menys cotxes, menys indústries contaminants, menys fums i sorolls. No és una proposta qualsevol, és una necessitat i una urgència. La salut és un dret. Totes i tots, especialment les persones més vulnerables com els infants i la gent gran, haurien de poder viure en espais lliures de contaminació. Un exemple: Amsterdam serà la primera ciutat que prohibirà la circulació de vehicles de combustió (gasolina i dièsel) abans de 2030, segons s’ha anunciat recentment. Ho celebrem, tot i que esperem que els terminis puguin ser més curts. Aquí, tanmateix, encara estem a anys llum.

No són sostenibles, tampoc, les enormes desigualtats socials i la pobresa extrema que persisteixen en les nostres societats. Alhora volem ciutats de cultura i per a la cultura, on les dones gaudeixin dels mateixos drets que els homes i que puguin, per exemple, passejar amb tranquil·litat, sobretot a les nits, sense temor de ser assetjades. Només unes ciutats on es respectin tots els drets mereixen la nostra aprovació i admiració. Amb audàcia i atreviment, amb voluntat i sensibilitat, tot és possible. El canvi, doncs, ja s’ha instal·lat en els nostres cors. No té marxa enrere. Som-hi.

Camille Corot. Fontainebleau, 1860-65.