Sí, hem de votar a les europees. No hem de deixar de participar, de fet, en qualsevol de les eleccions que es produeixin. Altrament, seran uns altres els que determinaran el nostre futur. Tenim força clar quina Europa volem, però més clar encara quina no volem de cap de les maneres.

Pensaré, quan aniré a votar, com es pot combatre millor el feixisme, i quines són les millors opcions que defensen, a la pràctica, una Europa més solidària i compromesa amb el medi ambient. Una Europa amb més democràcia i llibertat d’expressió.

Europa encara està per fer. La UE, la dels estats, no és l’estació definitiva. No tothom s’hi sent representat, sobretot enmig de tanta burocràcia i hipocresia. La tasca, per tant, és incommensurable. Quan tingui l’urna just al davant pensaré en tots aquells que van fer Europa i van posar per davant l’ètica i la noblesa per sobre l’interès particular, partidista o patriòtic: Albert Camus, Václav Havel, Petra Kelly o Olof Palme, si ens limitem només a l’època contemporània.

No em reconec, de cap manera, en l’Europa de Juncker o Tajani. Ambdós representen allò més allunyat dels meus ideals. Els valors humanistes i il·lustrats, universals o cosmopolites, que ens remeten a la millor tradició europea. Com deia Camus a Cartes a un amic alemany*, “Europa és aquesta terra de l’esperit en la que des de fa vint segles prossegueix la més sorprenent aventura de l’esperit humà”.

Però Europa no ha de tancar els ulls ni menystenir tot el que s’esdevé més enllà dels seus límits. És necessari que torni a ocupar una posició de lideratge, amb humilitat i respecte envers els altres pobles. En aquest sentit, són importants les relacions de col·laboració i d’entesa amb el nord d’Àfrica, per exemple, i el suport explícit a governs d’arreu del món que respectin els drets humans. En canvi, no hi pot haver cap mirament cap aquells que limiten drets (fins i tot quan es troben dins les seves mateixes fronteres).

Alhora cal un compromís clar i ferm contra l’extrema dreta i els nacionalismes excloents. Oposant-nos a les polítiques de personatges com Salvini, Orban o Le Pen, fem nostres també les paraules d’Albert Camus en el llibre esmentat, en uns moments de la nostra història on el bacil del feixisme es torna a desvetllar: “S’apropa el moment de la seva derrota. Li escric des d’una ciutat cèlebre en l’univers, que prepara contra vostès un demà de llibertat”. El combat serà llarg, però disposem de totes les eines de la democràcia i de l’humanisme. Albirem l’èxit, ja que “la lluita que lliurem té la certesa de la victòria perquè té l’obstinació de les primaveres”.

*Cartes a un amic alemany. Albert Camus. Traducció de Míriam Cano. Lleonard Muntaner, 2019. Hi ha també una traducció al castellà a càrrec de Javier Albiñana, i publicada per Tusquets (1995).

Albrecht Dürer. Pegnitz, 1498.