Hem substituït la cultura pel pur entreteniment, sense adonar-nos que la cultura és també entreteniment i diversió, i un magnífic remei contra el dogmatisme i el fanatisme (encara que, com és obvi, no és suficient).

La cultura és evasió? I si és evasió, evasió de què? De la rutina, de l’absurd de l’existència, d’un entorn hostil i insuportable… Sí, però…fugim amb i cap a la cultura per trobar una il·lusió, per saber que existim, tot i la manca de sentit de tot plegat? Habitualment, quan llegim un llibre, posem per cas, recuperem una vella tradició ancestral: un acte humà i humanista, un lligam amb nosaltres i amb l’entorn. Però no com dues coses separades, sinó que també som natura. I això sovint ho oblidem. Destruint la natura ens estem destruint a nosaltres mateixos.

No es tracta de felicitat, només, quan gaudim de la cultura. És alguna cosa més, indefinible. Cadascú ha d’escollir lliurement el seu camí. Una persona pot ser extremadament feliç sense haver llegit mai un llibre ni haver escoltat mai una peça de jazz o de música clàssica. Tanmateix…

És cert: poca gent llegeix llibres. A cada Sant Jordi ens anuncien que les vendes han augmentat, però quanta gent acaba llegint els llibres que ha comprat? El consum cultural ha canviat; els joves segueixen altres formes de lleure. Temps passats no van ser millors, però també tenim el dret a no sucumbir davant quines noves tendències o fórmules màgiques. Cada llibreria o botiga de discos que tanca és una nota trista, un daltabaix cultural.

La cultura ens fa feliç però sobretot ens pertorba, ens recorda que som humans de totes totes i no màquines. La cultura viu amb nosaltres, en qualsevol situació d’exili, sigui real o imaginària. No canviarà del tot el món, és veritat, però gràcies a ella el comprenem una mica més, respirem una mica més, una esperança enmig de tant dolor.

La realitat la podem descriure de moltes maneres, mai no és prou exacte. Com la física quàntica. A vegades, n’hi ha prou amb una paraula, amb una mirada, però hi ha tantes incerteses… La informació ens desborda, el coneixement és immens… Això ens fa ser més savis, més humils? La bondat, la humilitat i la compassió no tenen prou força davant dels embats de tota mena. Però sense aquestes, el món seria un lloc més àrid. I això no ho volem de cap de les maneres.

Jean-Baptiste-Siméon Chardin. Natura morta amb els atributs de les arts, 1766.