Quan Marx i Engels van començar El Manifest amb els mots “un fantasma recorre Europa: el fantasma del comunisme”, no devien pensar que, com tots els fantasmes, aquell també s’acabaria desfent tard o d’hora, com un glaçó de gel submergit en una tassa de xocolata calenta.

Avui, alguns creuen que el fantasma que recorre Europa és el populisme de dretes, altrament dit també extrema dreta. Sigui afinada o no la comparació, li augurem una fi semblant. La tasca serà àrdua, és clar, però la intolerància i la mentida no poden imposar-se a tants caps i a tants cors. Així, només hem d’esperar que, en aquest cas, el gel es fongui molt més ràpid, potser en un riu de lava. Ho desitgem de tot cor.

A la pregunta de si el món és millor avui que no pas fa unes quantes dècades no sabríem què respondre. És cert que en molts àmbits hem millorat: la consciència feminista i ecologista, la disminució del nombre de conflictes o l’avenç en el tractament de moltes malalties; tot i que és força evident que queda molta per feina per fer, en això i en moltes altres coses.

També la història ens ensenya que no tot està guanyat: hi ha períodes de creixement però també reculades en drets que semblaven impensables. Així, és possible el retrocés democràtic? Sí, i tant, llevat que mantinguem en tot moment una actitud de vigilància i de resistència.

Avui, doncs, estem tornant a veure amb estupefacció com molts ciutadans tornen a caure en la temptació de creure (o amb la necessitat de creure) arguments falsos i carregats de demagògia. Observem ciutadans acrítics davant les tones d’informació; persones que es deixen emportar per les vísceres i no pel cor i, especialment, pel cap.

Algunes formacions populistes, tot i no governar, influeixen en les polítiques de les institucions europees, com en l’acollida de refugiats, per exemple. Sabent-ho, hi ha dirigents de tendència ultra que miren de pertorbar, sense manies, les parts fosques dels ciutadans. Apareixen nacionalismes agressius i xenòfobs, contraris a la democràcia liberal i il·lustrada.

Al cap i a la fi, necessitem, novament, dirigents mundials que tinguin una visió global i que actuïn amb honestedat. Alhora, ciutadans responsables i compromesos amb el món. Tot el que fem, per bé o per mal, té conseqüències en l’entorn més immediat.

Avui, en una època de l’especialització i de les noves tecnologies, disposem de més informació que mai, però el ritme de vida ens porta a l’angoixa i a la desgràcia. El filòsof Henryk Skolimowski, en el seu llibre Living Philosophy*, ens alertava que “el nostre coneixement i la nostra filosofia han ampliat l’abisme entre vida i pensament”. Dit en altres paraules, com els següents versos de T.S. Eliot, citats pel mateix filòsof: “On està la Vida que hem perdut en viure?/ On està la saviesa que hem perdut amb el coneixement? / On està el coneixement que hem perdut amb la informació?

*Edició en castellà amb el títol de Filosofía viva. La ecofilosofía como un árbol de la vida. Traducció de Francisco López Martín. Atalanta, 2017. L’edició en llengua anglesa va aparèixer per primer cop l’any 1992.

Abbas Kiarostami. Roads, 1989.