O el que és el mateix: es queda al port. Durant dos mesos no sortirà a navegar. Atent a la realitat política i cultural, cercant punts d’interès, captivada per un llibre, per una fotografia, per una pintura o per una música, ara toca descansar. A la llunyania ens seguiran acompanyant els nostres autors/es predilectes. Però ara necessitem fer vacances. Més ben dit, necessito fer vacances.

A La Nau hi continua havent un sol tripulant, com s’esmenta a l’apartat Qui som? Els noms que signen els articles són pseudònims-heterònims. No sé si existeix una paraula concreta que els pugui definir; de fet, es mouen entre un mot i l’altre. Cada nom amb la seva personalitat i, més o menys, amb el seu estil i amb els seus temes. Evoquen personatges reals i ficticis, però també elements mitològics o de la pròpia Mediterrània. Com heu comprovat, tres dels quatre noms són femenins.

Així, la Naia Roig deriva, d’una banda, de les nàiades que, com sabeu, eren les nimfes de l’aigua dolça, lliures i independents, i amants de la natura, de la mitologia grega. El cognom és un homenatge a la Montserrat Roig, però també s’ajusta força bé al tarannà de la Naia, més combatiu i arrauxat, com podem veure en molts dels seus articles polítics, més aviat punyents, com el color roig. La Naia ha escrit també sobre temes de feminisme i ecologisme.

L’Elna Bai té un temperament més tranquil, evocador, poètic. Elna, naturalment, per la Maternitat d’Elna, pel record de l’exili, per tots aquells que van perdre la guerra civil. Bai vol representar, també, el rostre oriental i la diversitat cultural; és, en part, el nom de dos grans poetes clàssics xinesos: Li Bai i Bai Juyi. A més, el mot bai, en català, indica el color roig fosc dels cavalls (d’aquí el caràcter més flegmàtic de l’Elna en comparació amb el de la Naia). A més, en èuscar, bai vol dir sí. Ho podem entendre, doncs, com una reafirmació de la vida, el compromís democràtic, la reivindicació de la memòria.

Vaig pensar Irene Sol per la Irene Polo, la periodista catalana dels anys 30, alhora que vol ser un humil homenatge al periodisme literari que es va fer en l’època republicana. També per la Irène Jacob, l’actriu francesa protagonista d’alguns destacats films de cinema d’autor. I per què Sol? Doncs molt senzill: per l’astre que ens dona vida, i que ens alerta que hem de ser nosaltres els que hem de cuidar de la vida en el nostre planeta, avui amb més obstinació si cal. La Irene Sol s’ha ocupat, bàsicament, dels articles de cultura i de les diverses cròniques, amb un lleu toc d’humor quan ha convingut.

Finalment, el nom de Nil Rambert evoca el riu de l’Àfrica i de la Mediterrània, a l’entorn del qual van néixer i prosperar grans civilitzacions; lloc dels primers sabers i de les primeres empremtes culturals. El seu nom era el d’una divinitat fluvial, fill d’Oceà. El cognom, Rambert, és un dels personatges principals de la novel·la La Pesta, d’Albert Camus (un dels autors de referència per La Nau). Raymond Rambert, així s’anomena, és periodista. Desitja fugir de la ciutat, ja sotmesa a la plaga, per retrobar-se amb el seu amor i, d’aquesta manera, assolir la felicitat. A la fi, però, decideix romandre al costat dels seus companys, combatent la pesta, ja que “aquesta història ens concerneix a tots”. En Nil Rambert ha escrit sobre política internacional, i sobre el Mediterrani.

Durant aquest període de descans serà un bon moment per què pugueu donar un cop d’ull, si ho desitgeu, als més de cent vint articles que s’han publicat a La Nau. Només cal anar a l’apartat arxiu. De tant en tant recuperarem, també, alguns dels escrits, que s’aniran penjant a Twitter.

Fa pocs dies, la publicació va celebrar els dotze mesos d’existència. Ha estat un plaer escriure els articles, cercar la informació necessària, conèixer un munt de coses que no sabia, sempre amb la sensació de rebre més preguntes que no respostes. Ha estat, també, un goig descobrir les pintures i les fotografies (amb els artistes corresponents), que han acompanyat els articles, així com escollir la peça musical o el pensament de migdia. Tot plegat per tenir-ho a punt cada setmana, cada dijous al vespre.

Si tot va bé, La Nau tornarà a navegar el 5 de setembre, amb més articles, amb més cultura, amb més ganes de conèixer món. En fi, intentant contribuir, des de la seva posició modesta, a fer que aquest pugui ser una mica millor.

Bon estiu a totes i a tots. Salut i llibertat.

Camille Corot. Quai des Pâsquis, Genève, 1841.