LLIBRES, MIRADOR
Feu un comentari

Malenconia i revolta

 

En el Diari del viatge als Països Baixos (1520-1521), Albrecht Dürer hi anota: “He regalat un Sant Jeroni assegut i una Melancolia a Laurent Sterck”.*

Un segle i mig després aquestes obres encara es trobaven a Holanda? Si fou així, imaginem per un moment que Christiaan Huygens hagués tingut l’ocasió de veure la Melancolia. Recordem que el científic i erudit neerlandès patia precisament de malenconia hipocondríaca (del grec mélas, “negre”, i kholé, “bilis”). La impressió, doncs, hauria estat majúscula, però és possible que l’hagués sobtat també que l’àngel-dona del gravat expressés alhora una mena d’ira. Una reflexió sobre el futur que li esperava a la humanitat, justament en una època de grans canvis, i en ple Renaixement?

Però no només en aquest famós gravat s’hi representa el sentiment ombrívol tantes vegades tractat (i habitual en les persones d’estudi, segons Aristòtil), sinó que també hi podem veure un conjunt d’objectes científics i de figures geomètriques que envolten l’àngel-dona de mirada perdura. A més, a Huygens li devia impressionar també el quadrat màgic de característiques molt curioses, el primer que es representava a l’art occidental. És un quadrat d’ordre 4 i de constant màgica 34 (a més, dos dels nombres del polígon regular, el 15 i el 14, al·ludeixen precisament a 1514, l’any de la seva creació).

Cada període ha tingut personatges víctimes de la bilis negra. A vegades, l’època ja era força propícia a aquests temperaments foscos. Però allò excepcional és que, malgrat això, l’esperit vital i creatiu no s’ha apaivagat en moltes ocasions, al contrari. Avui, però, la situació política, social i mediambiental ha portat al desànim a un conjunt significatiu de persones. Pensen que, per experiència, sempre hi ha un mur en el camí que acaba aturant els vents de canvi i de justícia. Però si caiem en un esperit de resignació o de derrota, la revolta s’extingirà del tot. I aquesta, per definició, sempre roman viva, i amb força possibilitats de sortir-ne victoriosa, si es mou en els límits de la mesura humana.

La ciència o l’art, la creació en definitiva, ja són revolta, si estan al servei de la humanitat. En aquest sentit, el segle XVII va ser clau. Només cal obrir les seves portes i observar les llums que encara continuen ben enceses.

La influència de Descartes va ser important en Huygens, tot i que en els darrers anys d’alguna manera se’n va apartar. No sabem si les raons del cor de Blaise Pascal hi van tenir alguna cosa a veure o simplement fou la necessitat o el convenciment de no subscriure totalment una visió racionalista del món i de l’existència humana.

París, finals de desembre de 1660. Pascal està assegut davant d’un escriptori, amb la ploma a la mà. Ha experimentat una lleu millora de la seva salut. Fins i tot s’ha vist amb cor d’escriure dues obres breus (ja acabades), mentre agafa apunts per una altra obra més ambiciosa, i que serà coneguda més endavant amb el títol de Pensaments. No s’ha oblidat del tot, però, de la ciència. Justament espera reunir-se demà amb un jove holandès de ment brillant i de només trenta anys, Christiaan Huygens, per parlar sobre diverses qüestions matemàtiques.

Un any i mig després, el març de 1662, el darrer de la vida de Pascal, s’inaugura la primera línia de transports urbans de París (les anomenades “carrosses de cinc sous”), promoguda pel mateix pensador. Però la seva salut torna a agreujar-se. És conscient que la seva fi és imminent. El 3 d’agost fa testament i deixa la major part de la seva fortuna a institucions assistencials de la capital francesa.

Al segle XX Pascal és reivindicat, entre d’altres, pels existencialistes, fins i tot per aquells que no creuen en Déu. Algunes persones, enmig de la desorientació i de l’angoixa,  necessiten acudir, de tant en tant, a aquells pensadors que, perplexos i encuriosits, van intentar escriure, amb honestedat i lucidesa, alguna cosa sobre les llums i les ombres dels homes.


*Informació extreta del llibre Melancolia i saviesa. Una teoria de la història, de Jordi Llovet, i publicat per Arcàdia (2013).


 

atget4

Eugène Atget. París, cap a 1900.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s