OPINIÓ
Feu un comentari

Inquietud

 

Vivim amb tristesa i preocupació la situació política actual. En primer lloc per la mateixa sentència, que condemna a cent anys de presó els nostres representants polítics i els líders socials. Per definir-la finament: és lamentable i injusta, fora de tota lògica. Però també hem vist amb angoixa la violència desfermada per una minoria. És urgent, doncs, retrobar un espai de tranquil·litat, empatia i honestedat.

La condemna de la violència ha de ser ferma i contundent, vingui d’on vingui, ja sigui la que han exercit certs grupuscles com la que ha exhibit la policia, fent ús d’una força absolutament desproporcionada, impròpia d’un estat democràtic. N’hi ha que diuen que llançar pedres o cremar contenidors no és violència. Una altres reiteren que colpejar brutalment manifestants pacífics o periodistes tampoc no ho és (o si més no l’han rebutjat). Costa condemnar la violència si ve del bàndol dels “nostres”, però fer-ho és un acte de coratge i d’integritat.

És inaudit i intolerable també que uns ultres campint lliurement pels carrers i agredeixin a ciutadans, mentre coregen himnes feixistes. En canvi, fou admirable el cordó format per diverses persones, amb concentracions del tot pacífiques, i que va aconseguir impedir que hi haguessin més actes violents (i provocar el retir abans d’hora de la policia).

Quin paper han fet els nostres governants? Les seves paraules han estat les més escaients en aquests moments tan convulsos? Ben poques, certament, han contribuït a calmar els ànims. En els darrers dies s’ha parlat més de la violència, amb imatges repetides a tort i a dret, que no de la sentència, de l’èxit dels actes pacífics que han protagonitzat centenars de milers de persones o de possibles solucions per resoldre el conflicte.

El diàleg no viu els seus millors moments, certament. L’escenari tampoc no és propici: estem a les portes d’una nova contesa electoral. Cadascú mira pels seus interessos. Ja sabem com funciona tot això.

Alhora no és sobrer recordar que fa dies diverses persones estan empresonades, després de ser detingudes i posades a disposició judicial a causa d’unes proves poc clares. N’exigim el seu alliberament immediat, així com també recordem l’obligació d’investigar tot tipus d’excessos policials.

Els mitjans de comunicació també haurien de fer una reflexió sobre com han abordat els darrers esdeveniments. Més que mai hauríem de posar per davant de tot l’ètica política i periodística, l’equanimitat i la represa del diàleg. Cal trobar una resposta com més aviat possible. Si convé ens esperarem fins després de les eleccions. De fet, ja no ve de quinze dies més. Això sí, fins llavors, de ben segur que seguirem escoltant barbaritats i exabruptes de tota mena per part dels mateixos piròmans de sempre.


 

stieglitz7

Alfred Stieglitz. Icy night. New York, 1898.

 

This entry was posted in: OPINIÓ

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s