LLIBRES, MIRADOR
Feu un comentari

Jardins literaris

 

El primer jardí no va ser el de l’Edèn, ni tan sols el de Babilònia, sinó el que va donar fama a Epicur, situat a les afores de la ciutat d’Atenes. Però aquest, siguem precisos, no era exactament un jardí, sinó un hort on s’hi collien verdures. “Acostumar-se a les dietes senzilles i sòbries és essencial per a la salut (…), i ens prepara per no tenir por davant les envestides de l’atzar”, deia el pensador grec en la seva famosa Carta a Meneceu.* El plaer que cerquem no és exactament el que és propi dels llibertins, sinó aquell que no ens fa “sentir dolor en el cos ni torbament en l’ànima”.

Dos mil anys després, l’escèptic Voltaire també va voler que el seu Càndid acabés els seus darrers dies cultivant un hort, després de veure com el mal regnava arreu i arribar a la conclusió que, contràriament el que havia dit Leibniz, aquest no era el millor dels mons possibles, encara que el sol sortís cada dia o que la primavera substituís l’hivern.

Contemporani de Voltaire, Malesherbes, home tímid i malenconiós, va ser censor i protector dels enciclopedistes. Va acabar els seus dies sent el defensor del rei de França. Dues de les seves passions eren la lectura dels estoics i la botànica. Precisament, conreava el seu estimat hort quan una colla de fanàtics el van anar a buscar per porta-lo davant de la justícia. La cosa va acabar força malament. Com tants d’altres, fou guillotinat, juntament amb gran part de la seva família. Va ser durant l’època del Terror que va seguir a la Revolució.

Uns quants van intentar transformar el món, sense haver-lo comprès abans. Obviant, a més, que sense uns mínims d’humanitat no es pot arribar massa lluny. Què hauria passat si moltes revolucions s’haguessin originat en un jardí, a la tardor per exemple, i no a l’estiu amb les masses ocupant els carrers i clamant venjança?

Un altre escèptic, Anton Txékhov, va fer que els personatges del seu darrer drama (o comèdia, segons ell) dialoguessin sobre la fragilitat i la monotonia de l’existència en un hort o en un jardí, tant se val, envoltat de cirerers. Què ho fa que moltes vegades sentim nostàlgia pel passat però alhora sentim esperança per un futur millor? El mateix escriptor rus, instants abans de morir, va celebrar la vida per últim cop prenent una copa de xampany. La seva obra sí que és immortal.

Simone Weil vivia en un edifici situat enfront del jardí de Luxemburg, a París. Poc després d’haver participat a la Guerra Civil espanyola en el bàndol anarquista, confessava en una carta a l’escriptor catòlic George Bernanos que de la mateixa manera que havia experimentat i conegut l’amor i la fraternitat en molts dels seus, havia conegut també persones massa propícies a caure en la violència i en el fanatisme.

Amb prou feines la llum hivernal il·lumina el seu escriptori. A través de la finestra, contempla uns nens que juguen amb la neu, encara tendre, allà, en un racó del parc. Els arbres semblen com fusells escanyolits amenaçant el cel gris.

La gent pregunta per un altre jardí, el més famós de Ferrara. És inútil: no el trobaran. Només va existir en l’obra de Giorgio Bassani, tot i que l’esperit dels Finzi-Contini i tants d’altres encara es percep en calls i jardins de la ciutat. En el cementeri jueu, el silenci és un crit que ens recorda la tragèdia del passat, però també ens alerta que el feixisme torna a estar entre nosaltres, si és que mai n’havia marxat.

Tanmateix, una cosa podem fer de moment: treballar l’hort o el jardí, sigui el que sigui, com ens insistia Càndid en el conte de Voltaire.


 

*Text inclòs a Ètica. Epicur. Edició i traducció a càrrec de Montserrat Jufresa. Editorial Proteus, 2008.


 

hinton

Alfred Horsley Hinton. Sunshine and Rain, 1903.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s