MIRADOR
Comments 2

Miracle Giotto

 

De Bill Viola a Giotto, l’origen de gairebé tot. Vasari pensava en ell quan escriu, precisament, que l’art de la pintura “començà a reviure en un poblet proper a Florència, anomenat Vespignano (…) Allí va néixer un infant meravellós, que sabia dibuixar una ovella del natural”. I és que feia segles que ningú no dibuixava una ovella del natural! Per fi, això, començava a ser possible. Joan Fuster a El descrèdit de la realitat ho concreta una mica més: “Un pintor romànic o un pintor gòtic no podien dibuixar, com el Giotto, del natural. I no podien per la simple ꟷo complexaꟷ raó que no volien”.

Giotto porta dins seu la llavor del nou humanisme (com el seu amic Dante); un home medieval encara, certament, però que obre el camí, d’aquí el seu geni, al Renaixement, període que assolirà la plenitud un segle i mig després i que tindrà la seva culminació en Leonardo.

En l’obra de Giotto hi descobrim moviment, vitalitat, diversitat de sentiments. Tot plegat ens transmet una emoció sincera, amb uns personatges i uns gestos terrenals. És com si contempléssim un drama que s’esdevé davant nostre: “Per a Giotto, la pintura és alguna cosa més que un substitut de la paraula escrita. Semblem presenciar l’esdeveniment real com si es representés en un escenari”, escriu Ernst Gombrich en la seva coneguda Història de l’art.

El geni florentí trenca la jerarquia que imperava fins llavors. L’ordre del món canvia. L’ambient cultural en el qual es va moure (amb el mestratge de Cimabue, per exemple) hi va influir, però la genialitat té alguna cosa d’innata, com bé sabem.

A Pàdua, cap al 1305, mentre pintava els meravellosos frescos de la Capella Scrovegni, és probable que coincidís amb un jove anomenat Marsili de Pàdua, el pensador que desitjava transferir el poder en una forma més democràtica, i no tant concentrat en l’Església i en la figura gairebé infal·lible del Papa. No només en la pintura, doncs, començaven a canviar les coses.

Des d’un punt de vista tècnic, la figura de Giotto també pren una significació especial. Abans de que s’inventés la perspectiva, veiem ja en l’artista una idea de profunditat. Sentim que estem davant d’un espai de tres dimensions. Un altre teòric de l’art, Ernst Fischer, a La necesidad del arte, assenyala: “En la pintura de Giotto, Cristo es verdaderamente el hijo del hombre. Los hechos sagrados se han vuelto terrenales”.

Giotto, el pintor que va descriure com pocs el dolor humà, és, com tots els grans genis, plenament contemporani. I també compassiu i solidari amb els pobres (no per casualitat va ser un devot admirador de Francesc d’Assís: una de les sèries més famoses que va pintar recrea diversos episodis de la vida del sant).

Per tot plegat, per la seva estètica i per la seva humanitat, el seu art té, encara avui, una vigència extraordinària. Creients i no creients poden sentir-se igualment colpits per la realitat que va aconseguir expressar. En el plor, en el dolor d’aquells petits àngels que treuen el cap i part del cos per entre el blau atzur del cel en una de les seves obres més famoses, i en la resta de personatges que resten prop del Crist mort, hi veiem una de les imatges més impressionants del sofriment humà que s’hagin pintat mai.

Sí, Giotto va fer el cim, però tot o gairebé tot va començar allà, en un llogarret d’Itàlia, on un infant, ell mateix, va començar dibuixant una ovella del natural i va acabar creant tot un món.


 

giotto6

Giotto di Bondone. El somni de Joaquim, principis del segle XIV.

 

This entry was posted in: MIRADOR

2 Comments

  1. Molt bon article. No es pot definir millor l’obra de Giotto. El llibre de Fuster es extraordinari. I Gombrich segueix essent una autoritat. Escriure articles no es només posar el que a un li sembla sino tenir la millor base en quant a materials i saber transmetre-ho. Molt be David!

    M'agrada

    • La Nau says

      Moltes gràcies, Àngels. He fet el que he pogut, m’he informat a partir d’aquests llibres i ha sortit això. Sempre s’aprèn de diverses fonts, també dels teus coneixements i comentaris. Salut i endavant.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s