Vam fracassar ahir, i hem fracassat avui, tot i les victòries (momentànies) dels que no conceben la llibertat sense la justícia (i viceversa). Així és; hi ha un pòsit amarg en els triomfs, perquè sabem que no hi ha res definitiu. I més en els temps actuals, època de corredisses i de vertigens.

Novament hem constatat que l’ambició i la voracitat humanes no tenen límit. Ha arribat un moment, fins i tot, en què les victòries ja només poden ser fútils. El resultat: un grapat d’engrunes, qualificades, en unes altres circumstàncies, com a concessions doloroses.

La darrera frustració que hem rebut, diguem-ho així, ens ve de la cimera sobre el clima celebrada recentment a Madrid. Les conclusions que s’han adoptat han estat molt per sota d’allò que s’esperava, si és que pensàvem que hi podien haver resultats tangibles, d’acord amb la urgència climàtica que vivim (o que patim, més ben dit). Les grans empreses relacionades amb els combustibles fòssils continuen imposant la seva llei, aliena als principis de la democràcia i contrària als drets de les persones, sobretot les més vulnerables. Cada cop ens queda menys temps, ens apropem a uns nivells molt perillosos d’irreversibilitat, tot i les treves que la natura, generosa, ens regala, i gràcies també al seu propi sistema d’autoregulació.

Per altra banda, estem veient amb perplexitat i indignació com alguns, no pocs, blanquegen els discursos d’odi, difonent fake news a tort i a dret. Les lliçons que vam extreure de fins a on era capaç d’arribar el feixisme i el nazisme es comencen a diluir; la memòria s’afebleix, per uns quants de forma intencionada. Les mateixes democràcies imperfectes d’Occident s’estan encongint davant d’aquests moviments ultres, assumint algunes de les seves idees extremistes. Ara en diuen populisme de dretes, però a ningú no se li escapa que sota les seves aigües residuals, hi trobem la mateixa brutícia de sempre: el feixisme que desvetlla la por i l’odi en els cors de molts ciutadans. Un atac contundent contra l’humanisme i contra la mateixa idea de llibertat, entesa en el sentit més liberal del terme.

L’extrema dreta també té com a enemics el feminisme o les persones que pertanyen als col·lectius LGTB. El masclisme, i el patriarcat en general, hauria de començar a assumir que la seva època s’està acabant. Tanmateix, com de fet passa amb qualsevol tendència autoritària i també criminal, si ha de morir ho vol fer matant. Però la lluita feminista s’enforteix dia rere dia i ja no té aturador.

Les minories, tot i les amenaces proferides, se saben cada vegada més guanyadores. Però ja ho hem dit. El guany d’avui pot no ser el de demà. Cal estar amatents, doncs. L’obstinació i la perseverança de les diferents lluites nobles per fer un món més just i solidari són essencials i no es pot defallir. Davant la violència de tot tipus, hi ha una voluntat pacífica però ferma d’abatre els murs, els existents i els que, malauradament, estan en camí.

Defugim els crits, la violència o la mentida com a formes d’expressió o de relació entre les persones. En canvi, apostem pel diàleg, l’empatia i el respecte envers l’altre com la manera de resoldre qualsevol conflicte. Si s’opta per la repressió, la vulneració de drets o la judicialització de la política, per exemple, hi pot haver algú, des de les instàncies internacionals, que et corregeixi i et digui que ho has fet molt i molt malament. I, per tant, si vols seguir gaudint de l’aixopluc de la UE, posem per cas, hauràs de respectar i fer complir la democràcia en qualsevol de les sales que constitueixen el teu edifici-país.

Les batalles que s’estan desenvolupant són àrdues, sens dubte. Tanmateix, convé reflexionar amb serenitat abans d’actuar. Potser caldrà apartar-se, per moments, en un racó, allunyat del brogit i del soroll, dels dogmàtics i dels que només saben insultar, per pensar i cultivar-se encara més. Però és cert que el temps ens apressa per tal que posem fil a l’agulla i prenem solucions urgents per salvaguardar l’entorn i la nostra mateixa dignitat.

Camille Corot. El pont de Mantes, 1868-1870.

Nota:

La Nau fa una pausa breu, coincidint amb les vacances de Nadal. Deixarà de navegar durant tres setmanes i es retirarà al port. Allà, provarà d’omplir, de nou, el dipòsit amb més energia (neta), i tornarà el 9 de gener, amb nous articles i projectes. Salut i bon any.