Què amaga la natura? Per què s’oculta? El nostre coneixement no és, de fet, limitat? Tanmateix, la nostra curiositat sembla no tenir fi. No només volem saber tot allò que és observable sinó també descobrir l’inobservable.

Com gaudiria Isaac Newton investigant més i més sobre l’energia fosca, els forats negres o sobre les immenses propietats de certs materials, poc proclius a mostrar la seva intimitat. La física quàntica, és cert, potser l’hauria rebut amb molt d’escepticisme, però com a amant de les ciències ocultes que era, és possible que finalment s’hagués sentit meravellat per la seva màgia.

Efectivament, Newton, probablement el científic més gran de la història, no només va mostrar interès en les ciències formals, amb aportacions determinants en fenomens com la gravetat, la llum o el càlcul infinitesimal. També és molt destacable la seva dedicació a les anomenades ciències ocultes, i en especial a l’alquímia (amb il·lustres precedents com Paracels o Roger Bacon). No és la seva faceta més coneguda, sens dubte, però no és tampoc la menys copiosa. En aquest sentit, doncs, celebrem l’esplèndida edició i selecció que n’ha fet Gonzalo Torné d’una colla d’escrits sobre aquesta temàtica, recollits per Newton al llarg de la seva vida.*

L’alquímia va ser important durant molts segles, especialment a l’Edat Mitjana, i és considerada com una de les precursores de la ciència moderna. No podem descartar, a més, que a Newton l’ajudés a bastir el seu immens edifici científic.

Gairebé com un collage podem qualificar aquests textos que Newton mateix va ordenar, alterar o comentar i que procedeixen de diverses fonts. Així, trobem poemes, epístoles, tractats, notes de laboratori, cosmologies, confessions; la major part d’ells d’una qualitat literària notable. En fi, una gran fita intel·lectual i humana, i que ens mostra encara amb més minuciositat la gran figura del científic anglès, des d’una vessant potser menys coneguda. La nostra admiració davant d’una mostra més de curiositat i d’intel·ligència sublims. És com si després d’uns quants segles tenint l’habitació tancada i mig a les fosques, només amb algunes penombres, les cortines de la finestra finalment s’haguessin desclòs: havia arribat Galileu. Amb Newton, evocant el famós vers d’Alexander Pope, la finestra ja es va obrir del tot, i a tot arreu es va fer llum.

L’ideal grec o renaixentista dorm també en la base de l’alquímia. En aquesta, doncs, hi ha un compendi de diversos sabers: experimentació química i física, filosofia, esoterisme o misticisme. La idea de com una substància es pot transformar en una altra, la cerca de l’essència de tot plegat, el fet de viatjar a l’arrel dels misteris del cosmos, el de donar un cert valor a totes les coses, saber separar amb cura allò que és putrefacte però alhora imprescindible perquè flueixi la llum d’una manera més pura i diàfana… Tot un món de perspectives i d’actituds que són importants a tenir en compte a la vida. Al cap i a la fi, la teoria dels quatre elements o de la pedra filosofal tenen un sentit filosòfic, simbòlic o inclús poètic que ens diu molts coses de nosaltres mateixos. I com n’és d’important també no oblidar la part ètica en tota mena d’investigació i de comportament, tan públic com privat.

Els canvis que avui es produeixen en el món no seran creïbles, pensem, sense els valors més preuats de l’humanisme i de l’ètica. Prenent l’error com un estímul i la paciència com una riquesa per seguir provant i avançant, sempre mantenint el foc moderat, sense extremismes, com ens aconsella algun dels escrits. Graduar el foc és tot un art, separant allò que en el món hi ha de putrefacte. Convé tenir ben a prop el vinagre. O també l’aigua d’azot, la font de tota la vida vegetal, capaç de mesclar les naturaleses contràries i relaxar els enemics. Un dia, com ens continua diu el text, la corrupció desapareixerà del món i també tot allò que és susceptible de corrompre’s. Però esperem que això no es produeixi quan aquest món ja només sigui una làmpada apagada. Tot depèn de nosaltres.

*Cuadernos alquímicos. Isaac Newton. Edició i traducció de Gonzalo Torné. Hermida Editores, 2018.

Alfred Stieglitz. Reflexos en un canal, 1907.