LLIBRES
Feu un comentari

Estrany

 

Hi ha un sentiment d’estranyesa i d’absurd gairebé en totes les accions de la vida, la majoria sense adonar-nos-en. El fantàstic s’insereix en la realitat d’una manera ben natural; s’hi enganxa com la part llefiscosa d’un cargol sobre el terra.

A la literatura de ficció una història que es percep com a fantàstica pot ser la més realista. El fantàstic, quan troba la pura quotidianitat, pot fer que el món sigui més proper i terrible alhora, com passa en algunes obres de Kafka, per exemple. O de Ray Bradbury.

“La pluja no parava. Plovia a dojo, una pluja perpètua, una pluja enganxifosa i vaporosa, un plugim, un xàfec, un doll que fuetejava els ulls, una ressaca als turmells. Era una pluja que ofegava totes les pluges i el record de totes les pluges”. Sí, era una pluja infinita. Mai no havia parat de ploure, a Venus. Semblava que l’home vivia sota l’aigua. Tothom buscava les anomenades cúpules solars, sales d’on penjava un petit sol, en les quals la calor t’era agradable i t’eixugava tot el pes incòmode que portaves a sobre (“La pluja infinita”, dins L’home il·lustrat, de R. Bradbury, amb traducció de Martí Sales i editat per Malesherbes).

Heràclit: “L’ànima eixuta, la més sàvia i millor”. El filòsof presocràtic creia que el foc era l’arkhé de totes les coses. És més, aquest cosmos serà sempre un foc etern, afegia.

Una nau havia caigut al Sol. Del Sol, ferotge i despietat, no te’n podies escapar. Després d’aquell accident, mare i fill ja no van poder mirar el Sol de la mateixa manera. De fet, durant molt de temps la vida començava quan es feia fosc. I els únics dies que sortien a passejar era quan plovia i no feia sol. En aquest altre conte, bell i trist, de Ray Bradbury, l’aigua sí que havia acabat sent una benedicció.

Els nostres pensaments poden destrompassar la mateixa realitat. Sense la imaginació no hi hauria ni poesia, ni música ni art: “És el nostre bé més preuat, que de vegades ens trasllada als reialmes de la llum quan se’ns fa insuportable la banalitat grisa de la vida real”. També la investigació científica necessita el “lliure joc de la fantasia. El qui algun cop no sigui capaç d’imaginar coses incompatibles amb el principi causal, aquest mai no podrà tampoc enriquir la seva ciència amb cap idea nova” (Max Planck, en el discurs que va pronunciar a l’Acadèmia Prussiana de Ciències el 17 de febrer de 1923).

Paolo Uccello, un dels pintors més destacats del primer Renaixement, intentava transcendir tot límit amb la imaginació, com ho feien els matemàtics o els que s’iniciaven en la ciència. Fou un renaixentista que no va oblidar el gòtic.

Probablement Uccello no va dir en realitat allò que apunten alguns escrits (Vasari, entre altres), després de romandre hores i hores, sol, en el seu estudi: “Oh! Quina cosa més dolça és aquesta perspectiva!” Però la seva ciència s’agermanava amb el somni, el racional convivia amb el fantàstic. Un món estrany i incert, el seu. Així, no és rar que observem en les seves obres camps blaus, ciutats de color vermell, llebres enmig d’una batalla, amb cavalls que semblen de joguina, dames que porten un drac amb un cordill, com si fos un gosset. En fi, quadres no exempts d’humor, d’atmosferes silencioses i estranyes. Els fons foscos, els espais amplis o els murs llisos estimulen la pròpia soledat. La lògica, en aquest món, s’ha esquerdat. És per això que fou del gust de molts pintors moderns: la seva imaginació, per exemple, no va passar desapercebuda en els surrealistes. Tot i que em sembla plenament inserida en la realitat, malgrat la raresa que desprenen els seus quadres. “Estranyament real”, podríem dir-ne.

Joan-Carles Mèlich: “Existir és exposar-se a l’estrany”.


 

Museo Thyssen- Bornemisza

Paolo Uccello. La Crucifixió, 1460-1465.

 

This entry was posted in: LLIBRES

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s