Un dia de novembre de 1945, Isaiah Berlin visita Anna Akhmàtova a Leningrad, l’actual Sant Petersburg *. Berlin no ha tornat a aquesta ciutat des fa vint-i-cinc anys, quan en tenia onze.

La ciutat ha patit greus danys, a causa del setge, però encara conserva vestigis d’enorme bellesa. Akhmàtova viu a la planta superior d’un edifici barroc, voltat d’unes reixes de ferro forjat. El pis amb prou feines té mobles. Fa anys que viu reclosa dins del seu propi país; té una llibertat de moviments molt limitada, la seva obra, condemnada al silenci. Berlin ens la descriu com una dona elegant, de gestos pausats, amb uns trets bells i lleugerament durs, i una expressió d’infinita tristesa.

La conversa es prolonga durant hores. Parlen de Dostoievski, Blok i Pasternak. Evoca el seu primer marit, el poeta Nikolai Gumiliov, afusellat l’any 1921, acusat de conspiració, i Óssip Mandelstam, que va morir en algun lloc de Sibèria, a finals dels anys 30.

La poeta parla amb una veu calmada, monòtona, “com una princesa d’un lloc remot a l’exili, orgullosa, infeliç, inabordable”. Adora Kafka, i pensa que Txékhov en el seu relat El pavelló número 6 ha descrit amb precisió allò que ella i molts altres estan vivint ara. Però no pensa emigrar. No està preparada. Per terribles que siguin els horrors que l’esguarden, mai no abandonaria Rússia.

*Aquesta trobada s’explica amb detall a l’obra del mateix Berlin, La mentalidad soviética. La cultura rusa bajo el comunismo, amb traducció de Gemma Deza i publicada per Galaxia Gutenberg.

La fotografia que encapçala el text és de Masha Ivashintsova. Leningrad, 1979.