No tothom veu la vida com un do, un donar-se als altres.

Hi ha persones sense les quals el món seria una mica millor i, fins i tot,  infinitament millor. Són una minoria, per sort, però són les que tenen la força de la violència i el poder.

En canvi, hi ha persones que han contribuït a bastir una societat més humana, alçant la veu contra tota mena d’abusos i injustícies, i negant-se a ser còmplices de la barbàrie. I si no han pogut canviar el món com haurien desitjat, sí que n’han frenat la seva caiguda o han pogut aconseguir petites victòries.

És per això que la mort d’aquests últims, quan s’esdevé, ens deixa una mica orfes i amb un pòsit de tristesa. L’últim d’aquests referents ha estat Desmond Tutu, incansable lluitador contra l’apartheid a Sud-àfrica i contra tota forma de discriminació i d’injustícia.

Home cordial i somrient, dotat d’un sentit de l’humor fi i intel·ligent, congeniava aquest caràcter afable amb la contundència en les seves paraules i accions. Tenia clar en quin lloc calia situar-se en una situació d’emergència: “Si ets neutral en situacions injustes, has triat la posició de l’opressor”. Tutu, que va conèixer l’opressió, sabia de què parlava, i per això va decidir posar-se al costat de les víctimes d’arreu del món, amb un elevat sentit de l’ètica.

La pintura que encapçala el text és de Georges Rouault. Hiver III, 1910.