MIRADOR
Feu un comentari

Memòria

El 1947* Arnold Schönberg publica A survivor from Warsow, per a narrador, cor masculí i orquestra. L’obra és un homenatge a les víctimes de la Xoà.

El narrador utilitza una tècnica entre la declamació i el cant, anomenada Sprechstimme. Ens vol explicar una experiència terrible viscuda al gueto construït pels nazis, a finals del 1940, a la capital polonesa. La peça mostra elements extrets de diverses històries sobre la Xoà.
L’assagista David Schiller sosté que el compositor austríac havia “combinat” dues etapes de la història del gueto de Varsòvia: la deportació del 1942 i de gener del 1943 de bona part dels seus habitants cap a Treblinka, i la sublevació, a la primavera del 43, que va durar un mes i que va provocar una cruel repressió per part de les autoritats nazis (incendi del gueto i la seva destrucció).

Schönberg crea una obra que apel·la a la memòria i esdevé un document contra l’oblit. El text, tanmateix, s’obre amb el narrador immers en una memòria desmemoriada; ell mateix diu que no ho pot recordar tot, però que no ho hem d’oblidar: “No ho puc recordar tot. Dec haver estat inconscient la major part del temps. Només recordo l’impressionant moment en què tots van començar a cantar, com si hagués estat prèviament arreglat, l’antiga oració que havien descuidat durant tants anys. ¡El credo oblidat!”
No aconsegueix especificar del tot com ha anat a parar allí, però recorda aquest moment culminant. Què podrem recordar anys després? En quina forma ho recordarem?
 
La música és impactant, colpidora. El text ens ajuda a entendre amb més precisió les circumstàncies d’aquest sofriment, els moments musicals escollits, els seus ritmes, els episodis de tristesa o d’agressivitat. I també hi ha el silenci. És quan ja no calen ni una paraula més, ni un so, ni un plor per expressar allò que sovint resulta inexpressable.

*1947 també va ser l’any que es van publicar, per exemple, les novel·les Si això és un home, de Primo Levi, i La pesta, d’Albert Camus.

La fotografia que encapçala el text és de Roman Vishniac. Carrer jueu de Varsòvia un dissabte, amb les botigues tancades. 1935-38.

This entry was posted in: MIRADOR

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s