Amb tanta tragèdia humana, i ecològica, hi ha un desig de natura i de lectura, una necessitat de silenci i de reflexió. Mirar dins un mateix per mirar –comprendre–­ millor el món. Això no significa defugir l’alteritat, i cercar l’aïllament. Hi ha soledat, és cert, però també hi ha solidaritat. No vivim en una bombolla. El primer pas és, justament, reconèixer i aprofundir el vincle que ens uneix amb el món, amb la natura, amb els altres éssers. Reconstruir la nostra relació amb la Terra, com a ésser vivent que és, i integrar-nos, amb respecte i humilitat, en el conjunt de la biosfera. Aquesta nova consciència ecològica, aquest saber radical –d’arrels profundes–, anomenada ecosofia (o ecofilosofia, si parlem d’una disciplina humanística), afavoreix també el diàleg intercultural i la cultura de la pau.

Ja no n’hi ha prou en resoldre només els problemes mediambientals, sinó que cal canviar la relació que tenim amb la Terra, considerant l’ésser humà com un integrant més, com una extensió de la mateixa natura. D’aquesta manera podem entendre la realitat d’una manera més global, i les connexions entre els seus diferents elements. Conscients que formem part d’una unitat on hi ha també els altres animals, les plantes, i el planeta en el seu conjunt.

No hem de pensar la natura com un objecte a part, a la qual se la pot destruir per satisfer la nostra fam consumista. Però tampoc només protegint-la perquè així s’afavoreix el nostre propi benestar, sinó per ella mateixa, per ser com és. Perquè ens ha acollit. Perquè és vida, sense la qual les altres vides no podrien existir.

Aquest canvi d’escenari, aquesta manera diferent de pensar, beneficia no només el planeta i els altres éssers sinó també la nostra salut física i mental. Tractant les altres criatures amb reverència i compassió, també entre nosaltres mateixos, allunyem aquella idea perversa de que la guerra i la maldat són inevitables. A la natura hi ha lluita i conflicte, certament. Sovint són necessàries, però mai no són un absurd. O el mal, un fi. Ni tan sols un mitjà. La natura també és cooperació. I si els humans hem arribat fins aquí, ha estat, en bona part, gràcies a la cooperació, i tot el que això implica.

En l’ecosofia hi intervenen disciplines com les ciències naturals, la filosofia, la psicologia, la religió… Autors relacionats amb aquest saber, alguns d’una manera molt directa, són: Henry David Thoreau, Élisée Reclus, Rachel Carson, Petra Kelly, Arno Naess, Félix Guattari, Raimon Panikkar, Jordi Pigem, Henryk Skolimowski… Així mateix, podem detectar la seva empremta en diverses filosofies de l’antiguitat, com el taoisme, o en altres cultures com la dels indis americans.

La pintura que encapçala el text és de Nicolas de Staël. Plage, 1952.