Sant Jordi, un cop més, i això vol dir novetats i més novetats, de tota mena i condició… Si no fos perquè la novetat també és el llibre publicat fa temps, i que gràcies a l’atzar o per una recomanació afortunada, hom ha descobert fa poc. Que els llibres poden tenir més vides que un gat és una evidència, i una sort immensa. Saber quin o quins, és una incògnita.

Esmentem només alguns dels llibres* que hem tingut la sort d’acollir (i llegir) en el darrer any: els de publicació recent, i els nascuts fa més temps i que d’alguna manera han estat recuperats de l’oblit. En tot cas, m’atreveixo a dir que cap ni un d’aquests llibres encapçalaran els rànquings de venda. Fins i tot, alguns d’ells seran els llibres menys venuts, i no s’esmentaran enlloc. Per això els reivindiquem i els guardem en un racó privilegiat de la nostra memòria:

Traduir com transhumar (Mireille Gansel), Biofilia (Edward O. Wilson), Nosaltres (I. Zamiatin), Del desierto al libro (Edmond Jabès, entrevista amb M. Cohen), Lo que nos cuentan las imágenes (E.H. Gombrich), El secret del Bosc Vell (D. Buzzati), Entre la solitud i el somni (C. Mc Cullers), El senyor Cogito (Z. Herbert), El laberint de Filomena (J.R. Bach), El silenci de Déu (Josep Otón, assaig sobre Simone Weil), Un cambio de rumbo (Joke J. Hermsen, un assaig sobre H. Arendt i R. Luxemburg), Textos escogidos (Confuci), Otoño alemán (S. Dagerman), El revers i l’anvers (A. Camus), Los cinco elementos (Y. Herrero), Cants (Leopardi), Aforismos (Lichtenberg), Cuadernos perdidos del Japón (P.Almarcegui), Tinta invisible (P. Modiano), Límits (G. Kallis), Infocràcia (Byung-Chul Han), Árboles en el arte (A. Hyland/K.Wilson), Tinta de saviesa (Reflexions sobre la filosofia a l’Àfrica, S.B. Diagne)…

Poesia, pensament, ecologia… Llistes com aquestes flueixen lliurement, agafant formes i colors diferents. Sempre queden obertes, no s’acaben mai i no tenen cap pretensió. Només us hem ofert uns bons llibres. En fi.., que tingueu unes bones lectures.

*Per no fer l’escrit massa feixuc, no hem citat ni l’editorial que ha publicat els llibres ni els seus traductors. Ja em perdonaran. En tot cas, vagi per endavant el nostre reconeixement. Però crec que fàcilment els lectors podran saber aquestes dades gràcies a una cerca senzilla.

La fotografia que encapçala el text és de André Kertész. Buenos Aires, 1962.