PORTADA
Feu un comentari

El món

El començament de l’estiu pot suposar alegria, il·lusió, nostàlgia, el tancament d’una etapa o també l’estímul per pensar o consolidar nous projectes i aventures. En fi, que cadascú ho viu a la seva manera.

Hi ha persones, en canvi, que el seu desig és fugir de la regió o del país on viuen, a causa d’una guerra, d’una epidèmia o per l’escassetat d’aliments. Conserven la il·lusió de començar una altra vida, més tranquil·la i en pau, en un altre país, sigui on sigui. Per això arrisquen, si cal, la vida, creuant deserts, mars i murs, sabent que durant el seu recorregut es trobaran persones armades fins al capdamunt, i que no les rebran precisament amb entusiasme.

La violència viscuda a Melilla fa pocs dies ─amb nombrosos morts i ferits─, amb la complicitat de l’estat espanyol i de la UE─, ens hauria d’omplir de vergonya. La hipocresia ha assolit els seus nivells màxims. Les reaccions de determinats polítics davant d’aquest drama han estat fredes i inhumanes.

Així mateix, a causa─o amb l’excusa─ de la invasió russa a Ucraïna, el món reprèn, novament, la cursa de l’armament, que no sabem fins on pot arribar. Una conjuntura que no recordàvem des de la Guerra Freda. Hi ha diners per més armes i per engreixar exèrcits, però no per altres coses. Com si no hi hagués alternativa possible. Hi ha altres vies per aturar una guerra i treballar per la pau.

Amb els actuals “líders” polítics mundials─la gran majoria senyors─, i sense cap autoritat moral o ètica, anem directes a l’abisme. La mobilització de la societat civil─ fa mal dir-ho─ poc farà canviar les coses. Hi ha impotència i cansament. A més, ja sabem que la democràcia─la suposada democràcia─ té uns límits que només els que tenen poder poden canviar o desfer a la seva manera. Així de real, així de trist. Què ens queda, doncs? La cultura i l’educació, segons com, una resistència, per feble que sigui, i esperar que el món ─amb els poderosos que mouen els fils─doni un tomb i recuperi l’equilibri i la concòrdia.

La pintura que encapçala el text és de Georges Rouault. Ville de Palestine. Paysage biblique. Après 1949.

La Nau tornarà al setembre. Bon estiu.

This entry was posted in: PORTADA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s