El passat 28 de febrer, el dia que esclatava una nova guerra al món, s’esqueien els 40 anys de l’assassinat del primer ministre suec Olof Palme. Ferm defensor de la pau, els drets humans i el medi ambient, el polític socialdemòcrata creia, enmig d’un món polaritzat per la Guerra Freda, en la cooperació i el dret internacional per a resoldre els conflictes. La seva crida al desarmament o la seva lluita contra el racisme i l’opressió li va crear enemics, però també l’admiració i el respecte de moltes persones.

No va abdicar dels seus principis. En una ocasió va manifestar, justament, la seva admiració pel Quixot, “un personatge obstinat, tossut, mogut per una idea. Així s’hauria de ser en la lluita per la pau”, va dir.

Avui, quan de nou regnen la barbàrie i la misèria moral, Palme ens recorda que una altra manera de fer política és possible. Rebutgem, doncs, les anomenades fúries èpiques i guiem-nos, més aviat, per conductes ètiques que contribueixin a fer un món millor.

A la fotografia s’hi veu Olof Palme, en una acció solidària a favor de la llibertat i la democràcia a l’Estat espanyol i contra la dictadura franquista.