El 1986 fou un any ple d’esdeveniments importants, tant a nivell nacional com internacional, que han quedat fixats en la nostra memòria col·lectiva.

A banda de la catàstrofe de la central de Txernòbil i de l’assassinat de Palme, dels quals ja n’hem parlat en els articles precedents, l’any va començar amb l’explosió del transbordador espacial Challenger i la mort dels seus set tripulants. Gairebé per les mateixes dates, Catalunya patia una gran onada de fred i una nevada històrica. En canvi, a l’agost un gran incendi va afectar la muntanya de Montserrat, arribant gairebé a les portes del monestir. Un mes abans havia tingut lloc el Mundial de futbol de Mèxic, recordat, sobretot, per una mà de Déu i un gol estratosfèric en un mateix partit, i a l’octubre Barcelona va ser escollida per organitzar els Jocs Olímpics el 1992.

A Sud-àfrica, encara imperava la infàmia de l’apartheid. A mitjans dels anys 80 la repressió era fortíssima, i Nelson Mandela continuava a la presó. Quan fou alliberat el 1990 vam descobrir un líder carismàtic i proper. Però sobretot un home que es dirigia a la població amb un discurs potent i conciliador i que tenia una autoritat moral indiscutible.

En aquest 1986 també va esclatar l’afer Waldheim, sobre la implicació d’aquest polític austríac en els crims comesos pels nazis durant la Segona Guerra Mundial. Waldheim havia estat Secretari General de la ONU i posteriorment va ser president del seu país.

Encara faltaven tres anys perquè el Mur de Berlín fos enderrocat i s’iniciés un nou període en la història europea i mundial, amb girs inesperats i amb altres fets cabdals que havien d’alleugerir, estremir i commoure el món, ja a les portes d’un nou segle, el XXI. Un segle que veuria néixer noves guerres i ginys tecnològics que, per bé o per mal, canviarien les nostres vides.

Això sí, les qüestions ètiques i morals no han avançat a un mateix ritme. Fins i tot, en certs aspectes hi ha hagut un retrocés evident. Però com que sabem que la història no és rectilínia, almenys que segueixi un camí circular o en espiral, vetllant per la dignitat humana i per la cura del nostre planeta.

La fotografia que encapçala el text és de Harry Gruyaert.