La Nau ha complert mig any. La travessia començava, tot just, quan entrevèiem l’estiu. Ara, a punt d’entrar a l’hivern, continua fent camí. Hi ha hagut dificultats, és cert, però la il·lusió i el compromís són més vius que mai. Ens interessen moltes coses. Per això tenim ganes de parlar-ne; la curiositat, ja se sap, pot ser insaciable.

La Nau, tot i la seva modèstia, desitja fer sentir la seva veu, serena però contundent alhora, sobre diversos temes i fenomens. Ens preocupen moltes coses que s’esdevenen en el món d’avui. L’hora és feixuga, incerta. La incertesa no necessàriament és negativa (més aviat al contrari), però la realitat, convulsa, on tot sembla que ha de ser blanc o negre, s’acaba imposant. Aquí, i a tot arreu. La mentida i l’exageració deliberades, utilitzades la majoria de vegades com a arma política, apareixen vencedores, en detriment de la veritat. Proliferen discursos inflamats d’odi. La perversió del llenguatge s’ha convertit en quelcom habitual. La desraó es fa camí a cops de colze.

Són preocupants, i perillosos, al cap i a la fi, els extremismes de tot tipus, especialment el que caracteritza la ultradreta; el seu discurs totalitari, xenòfob i masclista marca l’agenda política de molts països. Les violacions dels drets humans i les amenaces contra el medi ambient no s’aturen. L’humor i la llibertat d’expressió no viuen el seu millor moment, sota l’atenta mirada dels censors de torn, fins i tot en societats aparentment democràtiques.

Sempre amb respecte i educació, però també amb fermesa, volem denunciar tots aquells que volen fer miques la convivència, pilar fonamental d’una societat. L’empara de la dignitat humana, la pluralitat o la llibertat de pensament són valors irrenunciables. No deixem per a demà el combat pels valors que ens fan millors: la honestedat, la veritat, la bondat.

A Catalunya, ja fa temps que vivim una situació anormal. La situació dels presos polítics és injusta, injustificable; ara, alguns d’ells, estan en vaga de fam. Els mitjans espanyols i alguns dels seus representants, tanmateix, ho ignoren i, fins i tot, en fan mofa. Sembla ser que posar-se en el lloc de l’altre no està de moda. L’empatia està en decadència. Però quan la derrota es vol exercir, a més, amb humiliació, comences a perdre. O no guanya ningú. Només amb diàleg i respecte una societat pot avançar.

La cultura és un element essencial, que contribueix a fer una societat més tolerant, més lliure. A La Nau parlem de cultura perquè ens interessa, entre d’altres coses, també la política; com aquesta, la cultura també és un servei a les persones, que beu de la lliure creativitat, on la bellesa i l’emoció no estan renyides amb la raó.

Les dues, la política i la cultura, són dos perfectes antídots contra el poder. No ens cal dominar a ningú, i menys oprimir. De fet, es tracta de saber captar les riqueses de l’altre. Potser així, a poc a poc, el món començarà a canviar.

Abbas Kiarostami.