Finals de març de 1933. Fa dos mesos que els nazis han conquerit el poder. En una carta a Stefan Zweig, el també escriptor Joseph Roth, emigrat fa poc a França, considera que l’ofuscament del món és més gran que el 1914: “L’home ja no es commou quan es vulnera i s’assassina la condició humana”.

Principis de gener de 1939. En un article al Pariser Tageszeitung, Roth es sorprèn, bé que d’una forma relativa, que la societat qualifiqui sovint com a acte noble allò que és natural: “Si l’humanitarisme es percep com a excepcional, això significa que la inhumanitat és el costum”. I allò natural, afegeix, s’acaba convertint, sense més, en una cosa sobrenatural.

D’actes sobrenaturals n’hi va haver, i tant! Però aquests actes coratjosos no van reeixir, almenys a l’inici, a causa de la força i crueltat de l’enemic, i la manca d’una acció conjunta i majoritària de les persones de bona fe. Sense tanta indiferència, potser la guerra i el feixisme no haguessin durat tants anys. Roth ja ens ho havia alertat: “Res no és tan brutal como la indiferència davant d’allò que succeeix en el terreny  de l’ésser humà”. Critica la neutralitat que tant mal ha fet, i que encara fa, i considera la indiferència com “l’enemic de tots els pobles”, profundament arrelada a la societat i a l’interior dels individus, tot i les proves sagnants que hem experimentat. Les èpoques són diferents, naturalment, però hi ha una actitud comuna: mirar, escoltar i no fer res.

Les paraules de Joseph Roth es poden trobar en el llibre La filial del infierno en la Tierra. Escritos desde la emigración, del mateix Roth, traduït per Berta Vias Mahou i publicat per Acantilado.

La fotografia que encapçala el text és de Paul Strand. Central Park, New York, 1915.